Càpsula (XXIV)

Vull primaveres que no siguin de calendari.

Ara, que l’hivern és tan present

són més necessàries que mai les flors.

Caliu

Resta pendent aquella mirada encesa
sota la pluja.
Hi ha focs que ni l’aigua no apaga.
Hi ha tendreses que són senders –i flama–.

Alba

Vós sou nit i record.

I l’encant de la lluna feta somni.

verSOS

Dels mots trobats a la barca

farem versos d’aigua,

emplenarem les mans

de tots ells

i serem nàufrags

d’aquest poema sense fi.

I dels mots sobrers,

aquells que no seran dits,

en guardarem totes les lletres

i seran repòs

que vetlli les nits fredes,

sota el coixí del somni.

[verSOS.]

Serenitat

El silenci mai és sobrer.

Les paraules tampoc.

Tots els mots seran dits

quan arribi l’hora.

MARina [Haiku]

El mar és far,

llum de blaus,

cançó de pescadors.

[MARina.]

Càpsula (XXIII)

Si tinguéssim el poder en les nostres mans, però no qualsevol poder, no aquest poder que fa mal i destrueix, sinó el poder d’estimar, d’estimar-nos i de ser estimats. Si tinguéssim aquest poder i no cap altre més. Per què serem nosaltres entre tanta gent que reviurem l’amor i l’encomanarem. Per què serem nosaltres i serà l’amor, aquest que no és poder, però pot amb tot.

A estones

A estones et tinc

en un diàleg de pells,

sense tocar-te amb les mans,

sense besar-te’n cap part,

sense tu ser-hi al costat;

atrapat dins del meu somni

com un nàufrag en plena mar,

com un poema viu

—a punt—

per ser amarat.

Tendresa

Sospirava per tu. Recordava cada instant en què vam estar junts. La primera abraçada, el primer petó, aquella mirada, el silenci entre tots dos. I només em cal tancar els ulls per sentir-te a prop meu. I és que t’estimo sense saber per què. Però ho sé. 

Germanor

Canta la mar tots els blaus 

—possibles—

[vessats dins dels teus ulls]

i endreces l’ànima amb aquesta embranzida

perfumada de sal i gelosia.

El somni és enyor i és atzur

i la terra caliu, 

missatgera de vent i de blaus,

d’aquesta mar

—i d’aquesta calma final—

on terra i mar esdevenen germans.