Les golfes

A dalt, a les golfes,

on la pols conviu amb els records.

On el temps s’asseu, tot quiet, [fidel]

i reposa d’aquells anys tan viscuts,

si ensumes, encara pots sentir la seva olor:

la llar de foc encesa,

la roba estesa,

i aquell amor que encara és flor.

I vius dins d’aquesta fotografia

immers en una llengua familiar,

respons a cada gest, a cada veu 

i t’asseus, amb el temps, [fidel]

al bressol d’aquest racó.

Ple de llum és tot,

ple de memòria i d’anys de rebost,

ple d’estacions i cançons de festa major.

Assegut [fidel]

amb els ulls closos hi veus clar.

I t’omples d’aquest amor

per endur-t’en un petit ram,

per quan baixis de les golfes

i tot sigui una mica més fosc.

A dalt, a les golfes, i a baix,

t’asseus amb els ulls closos 

tot ple de records. [fidel a tots ells].

Les golfes, 2021.

I el blau ben blau, ben cert

M’enamora la vida,

els matisos dels colors d’avui,

i les olors d’ahir en temps present.

I els camps de blat, daurats,

l’espiga en un racó esperant la rosa

i un nou Sant Jordi,

El camp de roselles, passada la primavera,

i en ple estiu

que s’esperà que l’anés a veure 

com tots els anys,

vestit per les ocasions especials

d’aquell vermell que només a mi m’agrada,

I el blau ben blau,

ben cert,

com la vida plantada al davant.

I el món pintat amb nous aires,

amb noves olors

barrejades en la memòria de totes elles.

El temps no es perd,

les nines de la infantesa 

masteguen els records

i els dies passen en silenci.

I la vida,

ben certa com el blau,

i el vermell, i el daurat també,

esclata 

i ensopega amb els grisos,

i s’aixeca de colors.

M’enamora la vida apresa en cada pigment

i en cada estació

a pesar dels anys que van succeïnt.

Camins de vent

Camins de vent, de sol daurat,

de cels ben blaus, records canviants.

Camins tan certs, de peus valents,

el pas del temps no esborra pas 

les peuades d’un passat.

Paisatges en temps present, 

en temps guardats, al fons de tot,

 [dins de les butxaques.]

Robes estripades farcides 

de velles olors i nous somriures 

que ens donen afecte.

Camins de vent, de pells lluents,

de mans petites i esteses,

de braços oberts d’alegria.

Camins de vent, el sol daurat,

el cel ben blau, i el blau ben blau 

[així mateix.]

Records i olors que ens duu el vent,

camins de vent, camins radiants,

[a tota hora]

 al nostre davant.

Camins de vent, 2020.

Estimar és un glop de cafè

Estimar és un glop de cafè,

amb el temps suficient per parlar,

en silenci o amb els ulls,

o a la vora del mar.

Estimar és un verb on no cal un terròs de sucre;

és com la fruita dolça

penjada dels arbres

i daurada per la llum del sol.

Estimar és present

i el cafè suficient

(com el temps)

en una tassa a les mans,

ben calent,

                     ben atents.

Estimar és quedar.

El cafè és l’excusa.

Benvinguda.

Benvingut.