Si tinguéssim el poder en les nostres mans, però no qualsevol poder, no aquest poder que fa mal i destrueix, sinó el poder d’estimar, d’estimar-nos i de ser estimats. Si tinguéssim aquest poder i no cap altre més. Per què serem nosaltres entre tanta gent que reviurem l’amor i l’encomanarem. Per què serem nosaltres i serà l’amor, aquest que no és poder, però pot amb tot.
Archivo de la etiqueta: amor
A estones
A estones et tinc
en un diàleg de pells,
sense tocar-te amb les mans,
sense besar-te’n cap part,
sense tu ser-hi al costat;
atrapat dins del meu somni
com un nàufrag en plena mar,
com un poema viu
—a punt—
per ser amarat.
Tendresa
Sospirava per tu. Recordava cada instant en què vam estar junts. La primera abraçada, el primer petó, aquella mirada, el silenci entre tots dos. I només em cal tancar els ulls per sentir-te a prop meu. I és que t’estimo sense saber per què. Però ho sé.
Càpsula (XXI)
Ves a saber si la tardor durà l’amor:
Pur. Viu. Teu.
Tendresa per SeR
Et mostres amb tendresa
i la vida s’acostuma al teu tacte,
dolça,
fràgil,
sencera,
tu.
I endreces el desordre
i desordenes
els cabells,
la pell,
la vida,
jo.
Estels sota la pell
Queda’t una sola nit,
a la vora dels meus dits,
en aquest silenci prim,
amb aquesta lluna
que és immensa.
Queda’t sense fer soroll,
comptarem mil i un estels
sota la pell.
Dies blaus
Ja mai més seran oblit els dies blaus.
Setembre enfila per les aigües
de la mar serena
amb aquella melangia
de l’estiu quan s’acaba.
Ara, la meva soledat, creix despullada.
Tendra és la nostàlgia
d’aquest amor meu per tu,
i fugaç un sols oblit del teu record.
La meva pell s’enduu la teva empremta,
vestiré cada onada en el meu cos
del teu color, aquest meu,
[blau.]
i faré de cada estima un mar;
a cops salvatge,
i altres d’eterna calma,
seràs record junt amb un cant de gavines,
i ja mai més seran oblit
els teus dies blaus.
+Blau
Respirar el teu blau,
acaronar les teves aigües,
i ser com les ones
que es gronxen dins teu.
Càpsula (XVII)
Som l’oxigen de les persones que ens estimen. I que estimem també.
Cercle
La brisa de bon matí
vesteix la pell
del perfum de l’alba,
aquell fer l’amor
que es fon
amb l’aroma de la nit
impregnada als llençols.
És tendre l’hora
que s’asseu sense cap pressa.
Si per mi fos,
caminaria damunt teu
amb la calma del primer bes,
i amb el desig intacte
d’un petit rierol.
Si per mi fos,
et seria amor,
fins a la darrera posta de sol.