+Blau

Respirar el teu blau, 

acaronar les teves aigües,

i ser com les ones

que es gronxen dins teu.

Ressò

Del gemec de les paraules

el cos en fa un suau regalim;

com cada gota de pluja que cau:

-xip, xap-

i omple mars,

-a vessar- 

fent ressò als quatre vents

-viva.-

A tu [mar]

A tu, [mar]

que et visc des de la distància

i que et sento sempre tan a prop:

deixa’m abraçar la calma del teu blau

i fer-ne refugi passatger

dels dies grisos.

A tu que et tinc i que et respiro

-avui-

blau [mar.]

R[edició]

Quina ignorància la meva;

he oblidat per complet les meves ales.

Com crema l’asfalt sota els meus peus!

[Ales en el temps.]

Càpsula (XVII)

Som l’oxigen de les persones que ens estimen. I que estimem també.

Fills de la mar

Si de tu en visc, oh mar!,

voldria,

-si fos possible-

voldria ser-te el blau,

tots els dies,

i fer repòs

-en tu-

dins les aigües teves, 

per guarir-me les ferides

i fer-ne oblit; rebel.

Voldria ser-te onada, 

confondre’m en la tempesta

i tornar a la calma,

com el blau que sempre torna,

com els dies blaus de la infantesa,

com el blau ple de tendresa,

com el blau cel

sense límits.

Oh mar!, si de tu jo en visc,

et faig honesta crida,

mai em faltis:

Blau. Viu.

[Fills de la mar blava.]

I del blau pur. Cert.

Couler

Les yeux de la bonté:

regard clair

comme la source qui ne cesse de couler.