Fills de la mar

Si de tu en visc, oh mar!,

voldria,

-si fos possible-

voldria ser-te el blau,

tots els dies,

i fer repòs

-en tu-

dins les aigües teves, 

per guarir-me les ferides

i fer-ne oblit; rebel.

Voldria ser-te onada, 

confondre’m en la tempesta

i tornar a la calma,

com el blau que sempre torna,

com els dies blaus de la infantesa,

com el blau ple de tendresa,

com el blau cel

sense límits.

Oh mar!, si de tu jo en visc,

et faig honesta crida,

mai em faltis:

Blau. Viu.

[Fills de la mar blava.]

I del blau pur. Cert.