Càpsula (XXII)

Estem fets de petites tendreses apreses al llarg dels anys.

Càpsula (XXI)

Ves a saber si la tardor durà l’amor:

 Pur. Viu. Teu.

Tendresa per SeR

Et mostres amb tendresa

i la vida s’acostuma al teu tacte,

dolça,

fràgil,

sencera,

tu.

I endreces el desordre

i desordenes

els cabells,

la pell, 

la vida,

jo.

Càpsula (XX)

Les hores fosques tenen la llum

-i el perfum-

de les nits enceses.

MAns d’eSTeL

Mans d’aigua clara.

De raig de lluna.

De blaus pintats.

D’amor ben dolç.

Mans de vent present.

De tocs ben suaus.

D’empremta fràgil.

D’amor d’estany.

Tots els estels

(I)

Podria dir tot de paraules,

podria pronunciar qualsevol mot

que se t’assembli,

però m’estimo més respirar 

aquest silenci prim de les hores fosques,

sabent que tots els estels duen el teu nom.

(II)

Tots els estels duen el teu nom.

I així i tot,

 hi tinc dibuixat un cel als ulls,

un petit silenci,

i el teu perfum,

per quan arribi l’alba.

(III)

I quan arribi l’alba,

i quan vessin totes les paraules 

no dites

-llumeta de llum-

seràs silenci 

i seràs estel.

Estels sota la pell

Queda’t una sola nit, 

a la vora dels meus dits,

en aquest silenci prim,

amb aquesta lluna

que és immensa.

Queda’t sense fer soroll,

comptarem mil i un estels 

sota la pell.

Càpsula (XIX)

Hi ha tot de mots esperant ser pronunciats. Però cap paraula pot ser dita per aquelles boques brutes per l’odi i la misèria.

Càpsula (XVIII)

S’escolen les gotes de pluja entre els dits i resten buits de tot i de res. No mulla la pluja si les mans són eixutes de qualsevol emoció.

Dies blaus

Ja mai més seran oblit els dies blaus.

Setembre enfila per les aigües 

de la mar serena

amb aquella melangia

de l’estiu quan s’acaba.

Ara, la meva soledat, creix despullada.

Tendra és la nostàlgia 

d’aquest amor meu per tu,

i fugaç un sols oblit del teu record.

La meva pell s’enduu la teva empremta,

vestiré cada onada en el meu cos

del teu color, aquest meu,

[blau.]

i faré de cada estima un mar;

a cops salvatge,

i altres d’eterna calma,

seràs record  junt amb un cant de gavines,

i ja mai més seran oblit 

els teus dies blaus.