T’he fet estrany

T’he fet estrany 

en un somni de plata,

on la mar dibuixava

llunes d’estany sobre 

les aigües calmades

en la nit deserta 

i reposada.

I he vessat tot de paraules

en cada onada absent,

a l’espera que arribi 

de nou l’alba.

i la brisa [de veu serena],

et reciti aquest poema

-meu-.

T’he fet estrany,

i t’he abraçat com només s’abraça

a la gent present,

amb l’ànima desperta.

I dins del somni t’he esperat.

T’he fet estrany,

i t’he refet.

-dins meu-.

aBRaÇaDa

Et deixo 

una 

abraçada 

damunt 

la 

taula

__________  per quan tastis el teu vi preferit. _________

___________ i omplir, [així], la teva solitud ___________

amb els meus braços.

Vesteix [de mentre] 

aquest silenci, 

de les notes dolces

d’aquest raïm melós 

que empasses gola avall,

i fes de la nit repòs i flama

abans que l’alba aixequi el vol.

                          _________

                          aBRaÇaDa.