T’he fet estrany

T’he fet estrany 

en un somni de plata,

on la mar dibuixava

llunes d’estany sobre 

les aigües calmades

en la nit deserta 

i reposada.

I he vessat tot de paraules

en cada onada absent,

a l’espera que arribi 

de nou l’alba.

i la brisa [de veu serena],

et reciti aquest poema

-meu-.

T’he fet estrany,

i t’he abraçat com només s’abraça

a la gent present,

amb l’ànima desperta.

I dins del somni t’he esperat.

T’he fet estrany,

i t’he refet.

-dins meu-.

Camí ample

D’un somni s’ha fet camí ample

sota els estels enyoradissos 

del capvespre

i en silenci hem recorregut

la distància que ens separa de l’ahir.

No és feixuc el camí 

ple d’esperança;

les roses del matí ens esperen 

a la barca,

en un vol d’ales,

[sempre]

mar endins.