Retrobar-se

Entre fulles d’arbres,

entre camins plens de records

i silencis interiors;                                                   

busques perdre’t,

però és on t’acabes trobant,

busques la pau

i l’acabes abraçant.

Entre fulles d’arbres, 

allà on es perd la ciutat

i l’asfalt es torna sender,

la vida esclata.

aBRaÇaDa

Et deixo 

una 

abraçada 

damunt 

la 

taula

__________  per quan tastis el teu vi preferit. _________

___________ i omplir, [així], la teva solitud ___________

amb els meus braços.

Vesteix [de mentre] 

aquest silenci, 

de les notes dolces

d’aquest raïm melós 

que empasses gola avall,

i fes de la nit repòs i flama

abans que l’alba aixequi el vol.

                          _________

                          aBRaÇaDa.

Camí ample

D’un somni s’ha fet camí ample

sota els estels enyoradissos 

del capvespre

i en silenci hem recorregut

la distància que ens separa de l’ahir.

No és feixuc el camí 

ple d’esperança;

les roses del matí ens esperen 

a la barca,

en un vol d’ales,

[sempre]

mar endins.

Càpsula (XII)

El temps s’omple de les margarides que tenim oblidades al fons del calaix. I com qui no vol la cosa arriba el dia que les tornem a tenir a les mans; perquè l’oblit és el record ofegat pel temps. La margarida simbolitza la innocència i la puresa que mai hauria de ser oblit ni passat; sinó present i una forma de ser.