Si la pluja fos poema.

Una intimitat descoberta

que de nit es converteix en tempesta.

de dia fuig, 

només plovisqueja.

El suau degoteig són paraules fetes nusos.

El sol s’amaga dòcil.

Penso en una ciutat, 

on els carrers plens de bassals

són una simfonia de miralls 

d’aigua 

beneïda.

Rere les finestres

 mans que empenyen els vidres.

El temps mandreja.

Sota un cel gris que descarrega em pregunto…

si la pluja fos poema, cada gota què seria?