Si tinguéssim el poder en les nostres mans, però no qualsevol poder, no aquest poder que fa mal i destrueix, sinó el poder d’estimar, d’estimar-nos i de ser estimats. Si tinguéssim aquest poder i no cap altre més. Per què serem nosaltres entre tanta gent que reviurem l’amor i l’encomanarem. Per què serem nosaltres i serà l’amor, aquest que no és poder, però pot amb tot.
Archivo de la etiqueta: càpsula
Càpsula (XXII)
Estem fets de petites tendreses apreses al llarg dels anys.
Càpsula (XXI)
Ves a saber si la tardor durà l’amor:
Pur. Viu. Teu.
Càpsula (XX)
Les hores fosques tenen la llum
-i el perfum-
de les nits enceses.
Càpsula (XIX)
Hi ha tot de mots esperant ser pronunciats. Però cap paraula pot ser dita per aquelles boques brutes per l’odi i la misèria.
Càpsula (XVIII)
S’escolen les gotes de pluja entre els dits i resten buits de tot i de res. No mulla la pluja si les mans són eixutes de qualsevol emoció.
+Blau
Respirar el teu blau,
acaronar les teves aigües,
i ser com les ones
que es gronxen dins teu.
Càpsula (XVII)
Som l’oxigen de les persones que ens estimen. I que estimem també.
Couler
Les yeux de la bonté:
regard clair
comme la source qui ne cesse de couler.
Càpsula (XVI)
Que petit es queda el món per manca d’abraçades.
Que gran i que feliç quan rep una de sola.
I roda el món i es capgira.