Càpsula (XXIII)

Si tinguéssim el poder en les nostres mans, però no qualsevol poder, no aquest poder que fa mal i destrueix, sinó el poder d’estimar, d’estimar-nos i de ser estimats. Si tinguéssim aquest poder i no cap altre més. Per què serem nosaltres entre tanta gent que reviurem l’amor i l’encomanarem. Per què serem nosaltres i serà l’amor, aquest que no és poder, però pot amb tot.

Càpsula (XXII)

Estem fets de petites tendreses apreses al llarg dels anys.

Càpsula (XXI)

Ves a saber si la tardor durà l’amor:

 Pur. Viu. Teu.

Càpsula (XX)

Les hores fosques tenen la llum

-i el perfum-

de les nits enceses.

Càpsula (XIX)

Hi ha tot de mots esperant ser pronunciats. Però cap paraula pot ser dita per aquelles boques brutes per l’odi i la misèria.

Càpsula (XVIII)

S’escolen les gotes de pluja entre els dits i resten buits de tot i de res. No mulla la pluja si les mans són eixutes de qualsevol emoció.

+Blau

Respirar el teu blau, 

acaronar les teves aigües,

i ser com les ones

que es gronxen dins teu.

Càpsula (XVII)

Som l’oxigen de les persones que ens estimen. I que estimem també.

Couler

Les yeux de la bonté:

regard clair

comme la source qui ne cesse de couler.

Càpsula (XVI)

Que petit es queda el món per manca d’abraçades.

Que gran i que feliç quan rep una de sola.

I roda el món i es capgira.