Hi ha tot de mots esperant ser pronunciats. Però cap paraula pot ser dita per aquelles boques brutes per l’odi i la misèria.
Càpsula (XIX)
Responder
Archivo de la etiqueta: càpsula
Càpsula (XVIII)
S’escolen les gotes de pluja entre els dits i resten buits de tot i de res. No mulla la pluja si les mans són eixutes de qualsevol emoció.
+Blau
Respirar el teu blau,
acaronar les teves aigües,
i ser com les ones
que es gronxen dins teu.
Càpsula (XVII)
Som l’oxigen de les persones que ens estimen. I que estimem també.
Couler
Les yeux de la bonté:
regard clair
comme la source qui ne cesse de couler.
Càpsula (XVI)
Que petit es queda el món per manca d’abraçades.
Que gran i que feliç quan rep una de sola.
I roda el món i es capgira.
Càpsula (XV)
Les albades tenen aquell punt d’intimitat, com la nuesa del nostre cos acabat de despertar. Els matisos de sentir-se la pell en hores diferents.
Càpsula (XIV)
Va omplir pàgines en blanc de tot el que li cremava per dins, arrencant cada full i deixant que el vent s’ho endugués tot. Va oblidar que el temps li acabaria recordant tot allò que no havia sabut perdonar.
Càpsula (XIII)
Escriure; com a acte revolucionari de llibertat.
Càpsula (XII)
El temps s’omple de les margarides que tenim oblidades al fons del calaix. I com qui no vol la cosa arriba el dia que les tornem a tenir a les mans; perquè l’oblit és el record ofegat pel temps. La margarida simbolitza la innocència i la puresa que mai hauria de ser oblit ni passat; sinó present i una forma de ser.
