Si tinguéssim el poder en les nostres mans, però no qualsevol poder, no aquest poder que fa mal i destrueix, sinó el poder d’estimar, d’estimar-nos i de ser estimats. Si tinguéssim aquest poder i no cap altre més. Per què serem nosaltres entre tanta gent que reviurem l’amor i l’encomanarem. Per què serem nosaltres i serà l’amor, aquest que no és poder, però pot amb tot.
Estem fets de petites tendreses apreses al llarg dels anys.
Ves a saber si la tardor durà l’amor:
Pur. Viu. Teu.
Les hores fosques tenen la llum
-i el perfum-
de les nits enceses.
Hi ha tot de mots esperant ser pronunciats. Però cap paraula pot ser dita per aquelles boques brutes per l’odi i la misèria.
S’escolen les gotes de pluja entre els dits i resten buits de tot i de res. No mulla la pluja si les mans són eixutes de qualsevol emoció.
Respirar el teu blau,
acaronar les teves aigües,
i ser com les ones
que es gronxen dins teu.
Som l’oxigen de les persones que ens estimen. I que estimem també.
Les yeux de la bonté:
regard clair
comme la source qui ne cesse de couler.
Que petit es queda el món per manca d’abraçades.
Que gran i que feliç quan rep una de sola.
I roda el món i es capgira.
Poesía | Mindfulness | Podcast
¿A dónde vamos?
La poesía es la casa del ser.
Imaginen ...
Blog de la entrenadora de sonrisas
Diario de mis tramas narrativas
Relatos empolvados e infames bocachancladas en el filo entre la gloria y la vergüenza ajena.
realidad interpretada
El sentido de la vida
Poesía y algo más
La mano que piensa analiza la esencia de la escritura en el papel muy crucial en la evolución de las destrezas, la inteligencia y el pensamiento.
sii gentile e abbi coraggio.
parole dentro parole
Blog de literatura para conocer, leer y comentar libros
The official bulletin of the artist IMPREINT created to repost excerpts from 'En plein air'.
Cafè escrit 