Cercle

La brisa de bon matí

vesteix la pell

del perfum de l’alba,

aquell fer l’amor

que es fon

amb l’aroma de la nit

impregnada als llençols.

És tendre l’hora 

que s’asseu sense cap pressa.

Si per mi fos, 

caminaria damunt teu

amb la calma del primer bes,

i amb el desig intacte

d’un petit rierol.

Si per mi fos,

et seria amor,

fins a la darrera posta de sol.

samuRAi (Haiku)

Silenci preuat,

guerrer samurai,

home de bé i de pau.

Càpsula (XVI)

Que petit es queda el món per manca d’abraçades.

Que gran i que feliç quan rep una de sola.

I roda el món i es capgira.

Postal

Rebia carícies en forma de lletres. I s’emocionava mentre les llegia. Eren calfreds a la pell tan intensos com els records. I lluny d’aquí, en el paratge més bonic de tots algú les escrivia. No hi havia distàncies; les postes de sol eren les mateixes. Les albades també. I els llençols rebregats només entenien un únic idioma. Sembla mentida com els sentiments floreixen en qualsevol estació. Malgrat l’esclat de la primavera, l’hivern era tan present com la vida palpitant que hi havia rere les paraules escrites. La fredor es convertia en escalfor per un instant. El cafè a mig fer, les molles de pa a la taula i la llar de foc, en un escenari solitari ple de companyia. Era una barreja d’olors bastant familiar. Però el pas del temps havia esborrat alguns records.

T’he fet estrany

T’he fet estrany 

en un somni de plata,

on la mar dibuixava

llunes d’estany sobre 

les aigües calmades

en la nit deserta 

i reposada.

I he vessat tot de paraules

en cada onada absent,

a l’espera que arribi 

de nou l’alba.

i la brisa [de veu serena],

et reciti aquest poema

-meu-.

T’he fet estrany,

i t’he abraçat com només s’abraça

a la gent present,

amb l’ànima desperta.

I dins del somni t’he esperat.

T’he fet estrany,

i t’he refet.

-dins meu-.

Mar blava

Ai mar blava,

que ens regales

escuma blanca

i el teu blau més net,

i la calma del sol

dins les teves aigües.

Ai mar blava

d’aigües profundes!

Càpsula (XV)

Les albades tenen aquell punt d’intimitat, com la nuesa del nostre cos acabat de despertar. Els matisos de sentir-se la pell en hores diferents.

Retrobar-se

Entre fulles d’arbres,

entre camins plens de records

i silencis interiors;                                                   

busques perdre’t,

però és on t’acabes trobant,

busques la pau

i l’acabes abraçant.

Entre fulles d’arbres, 

allà on es perd la ciutat

i l’asfalt es torna sender,

la vida esclata.

aBRaÇaDa

Et deixo 

una 

abraçada 

damunt 

la 

taula

__________  per quan tastis el teu vi preferit. _________

___________ i omplir, [així], la teva solitud ___________

amb els meus braços.

Vesteix [de mentre] 

aquest silenci, 

de les notes dolces

d’aquest raïm melós 

que empasses gola avall,

i fes de la nit repòs i flama

abans que l’alba aixequi el vol.

                          _________

                          aBRaÇaDa.

Càpsula (XIV)

Va omplir pàgines en blanc de tot el que li cremava per dins, arrencant cada full i deixant que el vent s’ho endugués tot. Va oblidar que el temps li acabaria recordant tot allò que no havia sabut perdonar.