Acerca de eVa

essència, peixos, poeta, somiadora, apassionada. Motus Vita Est!

verSOS

Dels mots trobats a la barca

farem versos d’aigua,

emplenarem les mans

de tots ells

i serem nàufrags

d’aquest poema sense fi.

I dels mots sobrers,

aquells que no seran dits,

en guardarem totes les lletres

i seran repòs

que vetlli les nits fredes,

sota el coixí del somni.

[verSOS.]

Càpsula (XXIII)

Si tinguéssim el poder en les nostres mans, però no qualsevol poder, no aquest poder que fa mal i destrueix, sinó el poder d’estimar, d’estimar-nos i de ser estimats. Si tinguéssim aquest poder i no cap altre més. Per què serem nosaltres entre tanta gent que reviurem l’amor i l’encomanarem. Per què serem nosaltres i serà l’amor, aquest que no és poder, però pot amb tot.

Tendresa

Sospirava per tu. Recordava cada instant en què vam estar junts. La primera abraçada, el primer petó, aquella mirada, el silenci entre tots dos. I només em cal tancar els ulls per sentir-te a prop meu. I és que t’estimo sense saber per què. Però ho sé. 

Germanor

Canta la mar tots els blaus 

—possibles—

[vessats dins dels teus ulls]

i endreces l’ànima amb aquesta embranzida

perfumada de sal i gelosia.

El somni és enyor i és atzur

i la terra caliu, 

missatgera de vent i de blaus,

d’aquesta mar

—i d’aquesta calma final—

on terra i mar esdevenen germans.