verSOS

Dels mots trobats a la barca

farem versos d’aigua,

emplenarem les mans

de tots ells

i serem nàufrags

d’aquest poema sense fi.

I dels mots sobrers,

aquells que no seran dits,

en guardarem totes les lletres

i seran repòs

que vetlli les nits fredes,

sota el coixí del somni.

[verSOS.]

Primavera poètica

Veus la mar,

el blau despert de les onades,

l’escuma silenciada a la sorra;

meitat tendresa, meitat tempesta.

I t’adorms en les seves aigües.

I navegues en el temps i en la calma

d’aquest encís de primavera,

d’aquest batec de sang,

d’aquesta força que allibera.

I ets llum.

I ets aigua.