verSOS

Dels mots trobats a la barca

farem versos d’aigua,

emplenarem les mans

de tots ells

i serem nàufrags

d’aquest poema sense fi.

I dels mots sobrers,

aquells que no seran dits,

en guardarem totes les lletres

i seran repòs

que vetlli les nits fredes,

sota el coixí del somni.

[verSOS.]

Tendresa

Sospirava per tu. Recordava cada instant en què vam estar junts. La primera abraçada, el primer petó, aquella mirada, el silenci entre tots dos. I només em cal tancar els ulls per sentir-te a prop meu. I és que t’estimo sense saber per què. Però ho sé. 

Germanor

Canta la mar tots els blaus 

—possibles—

[vessats dins dels teus ulls]

i endreces l’ànima amb aquesta embranzida

perfumada de sal i gelosia.

El somni és enyor i és atzur

i la terra caliu, 

missatgera de vent i de blaus,

d’aquesta mar

—i d’aquesta calma final—

on terra i mar esdevenen germans.