Saber-se fràgil.

Quan mires l’horitzó tot és possible; des de moments de tendresa fins a records abocats a una llàgrima fàcil. Et construeixes una finestra a mida on la distància es mesura en un breu espai. I aquest breu espai és suficient per arribar-hi. Fràgil, fràgil com els pètals d’una flor que només el vent sap acaronar, així és el moment. I et permets aquest instant que tot ho val. Quantes finestres obertes. I quants horitzons al nostre davant al llarg de la vida. Quants moments i quants silencis. Quanta poesia acumulada. Saber-se fràgil sense trencar-se, així és la vida. Recorda aquesta flor quan busquis l’horitzó i fes com el vent.