Respir

Vesteix la nit de records

i copes de vi.

Vesteix-te d’aquesta nostàlgia

que es beu i que s’enfila

gola amunt,

Seu en el primer esgraó,

allà on la finestra

[sigui clara]

i et quedi més a prop.

Aprèn cada nom que se’t presenti

i bressola en l’espai 

els mots encara pendents.

La resta és silenci.

[Pau i nuesa 

en cada respir.]