Respir

Vesteix la nit de records

i copes de vi.

Vesteix-te d’aquesta nostàlgia

que es beu i que s’enfila

gola amunt,

Seu en el primer esgraó,

allà on la finestra

[sigui clara]

i et quedi més a prop.

Aprèn cada nom que se’t presenti

i bressola en l’espai 

els mots encara pendents.

La resta és silenci.

[Pau i nuesa 

en cada respir.]

Nuesa

Nuesa escrita en un full de paper

per no poder-te tenir la pell

                                                      i sentir,

com la flor, 

l’albada en els meus dits.

Orfes les meves mans,

però plenes d’aquesta nuesa que ho vessa tot.

Habiten l’escalfor del sol i les cendres

i aquest full de paper 

impregnat de tota tu.

Com llençols de lli arrambats al cos

l’estrenyo ben fort.

[t’estrenyo cap a mi].

La veu m’empeny a pronunciar el teu nom,

                                                  [un altre cop]:

-nuesa dic jo.

I tu respires en un batec 

que ho cala tot.

Nuesa, 2021.