Petit mariner

Escric a contracorrent

com si me n’anés la vida en mig de cada una de

les paraules,

com si abocant-me entre elles et pogués trobar

i em fos més fàcil arribar a tu.

Escric com a consol

per estalviar-me les llàgrimes de la teva absència;

escric perquè no en sé més i perquè sí, 

per desfer tots els nusos del pas dels dies

i ser llavor.

Arraulida a terra escric, i et llegeixo, petit mariner,

en cada gest que la memòria,

com el mar,

em fa arribar.

Escric per poder-te respirar, 

i sé que mentre ho faig 

els meus ulls recorren la distància de cada onada

que es precipita i navega entre la tinta

que em retorna a tu i aquesta olor salina.

Escric i m’aboco

com els blaus ho fan en un dia gris,

com un petit rierol que desemboca a la mar,

amb tota la seva força;

i no en sé més.

[Tots busquem a aquest “petit mariner”]. 

Nuesa

Nuesa escrita en un full de paper

per no poder-te tenir la pell

                                                      i sentir,

com la flor, 

l’albada en els meus dits.

Orfes les meves mans,

però plenes d’aquesta nuesa que ho vessa tot.

Habiten l’escalfor del sol i les cendres

i aquest full de paper 

impregnat de tota tu.

Com llençols de lli arrambats al cos

l’estrenyo ben fort.

[t’estrenyo cap a mi].

La veu m’empeny a pronunciar el teu nom,

                                                  [un altre cop]:

-nuesa dic jo.

I tu respires en un batec 

que ho cala tot.

Nuesa, 2021.