Espurnes

La primavera austera només floreix 

a les quatre de la tarda 

i després es recull a les fosques

on els vespres encara poden ser viscuts

al davant de la llar de foc.

L’amor és massa tendre per deixar-lo sortir enlloc.

El sol, debades, es presta a deixar-se fer,

a aprendre’s la memòria de tot cos,

a enfilar-se tímid, com l’amor,

a amagar-se lúcid 

i tornar com si res.

I la tarda s’adorm en el moment precís.

En una primavera que espurneja

entre els dits.