Primavera poètica

Veus la mar,

el blau despert de les onades,

l’escuma silenciada a la sorra;

meitat tendresa, meitat tempesta.

I t’adorms en les seves aigües.

I navegues en el temps i en la calma

d’aquest encís de primavera,

d’aquest batec de sang,

d’aquesta força que allibera.

I ets llum.

I ets aigua.