I el blau ben blau, ben cert

M’enamora la vida,

els matisos dels colors d’avui,

i les olors d’ahir en temps present.

I els camps de blat, daurats,

l’espiga en un racó esperant la rosa

i un nou Sant Jordi,

El camp de roselles, passada la primavera,

i en ple estiu

que s’esperà que l’anés a veure 

com tots els anys,

vestit per les ocasions especials

d’aquell vermell que només a mi m’agrada,

I el blau ben blau,

ben cert,

com la vida plantada al davant.

I el món pintat amb nous aires,

amb noves olors

barrejades en la memòria de totes elles.

El temps no es perd,

les nines de la infantesa 

masteguen els records

i els dies passen en silenci.

I la vida,

ben certa com el blau,

i el vermell, i el daurat també,

esclata 

i ensopega amb els grisos,

i s’aixeca de colors.

M’enamora la vida apresa en cada pigment

i en cada estació

a pesar dels anys que van succeïnt.

Camins de vent

Camins de vent, de sol daurat,

de cels ben blaus, records canviants.

Camins tan certs, de peus valents,

el pas del temps no esborra pas 

les peuades d’un passat.

Paisatges en temps present, 

en temps guardats, al fons de tot,

 [dins de les butxaques.]

Robes estripades farcides 

de velles olors i nous somriures 

que ens donen afecte.

Camins de vent, de pells lluents,

de mans petites i esteses,

de braços oberts d’alegria.

Camins de vent, el sol daurat,

el cel ben blau, i el blau ben blau 

[així mateix.]

Records i olors que ens duu el vent,

camins de vent, camins radiants,

[a tota hora]

 al nostre davant.

Camins de vent, 2020.