Petit mariner

Escric a contracorrent

com si me n’anés la vida en mig de cada una de

les paraules,

com si abocant-me entre elles et pogués trobar

i em fos més fàcil arribar a tu.

Escric com a consol

per estalviar-me les llàgrimes de la teva absència;

escric perquè no en sé més i perquè sí, 

per desfer tots els nusos del pas dels dies

i ser llavor.

Arraulida a terra escric, i et llegeixo, petit mariner,

en cada gest que la memòria,

com el mar,

em fa arribar.

Escric per poder-te respirar, 

i sé que mentre ho faig 

els meus ulls recorren la distància de cada onada

que es precipita i navega entre la tinta

que em retorna a tu i aquesta olor salina.

Escric i m’aboco

com els blaus ho fan en un dia gris,

com un petit rierol que desemboca a la mar,

amb tota la seva força;

i no en sé més.

[Tots busquem a aquest “petit mariner”]. 

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s