El mirall

Vetllen les meves mans la nit difusa en el mirall.

Sota una tènue llum el reflex del cos

se’m fa distant.

I em reconec absent en un temps que perdura

sense fi.

[fins qui sap quan]

Els dies són foscos i lents

i passen molt a poc a poc.

Les nits, si més no, encara que llargues,

amaguen sota els llençols tots els meus temors.

És al matí, quan desperto,

que el mirall em torna a la realitat.

I així, llunyana, em faig present,

dia sí, dia també.

I em reconec absent.

I em reconec distant.

El mirall, 2021.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s