M’enamora la vida,
els matisos dels colors d’avui,
i les olors d’ahir en temps present.
I els camps de blat, daurats,
l’espiga en un racó esperant la rosa
i un nou Sant Jordi,
El camp de roselles, passada la primavera,
i en ple estiu
que s’esperà que l’anés a veure
com tots els anys,
vestit per les ocasions especials
d’aquell vermell que només a mi m’agrada,
I el blau ben blau,
ben cert,
com la vida plantada al davant.
I el món pintat amb nous aires,
amb noves olors
barrejades en la memòria de totes elles.
El temps no es perd,
les nines de la infantesa
masteguen els records
i els dies passen en silenci.
I la vida,
ben certa com el blau,
i el vermell, i el daurat també,
esclata
i ensopega amb els grisos,
i s’aixeca de colors.
M’enamora la vida apresa en cada pigment
i en cada estació
a pesar dels anys que van succeïnt.
