I el blau ben blau, ben cert

M’enamora la vida,

els matisos dels colors d’avui,

i les olors d’ahir en temps present.

I els camps de blat, daurats,

l’espiga en un racó esperant la rosa

i un nou Sant Jordi,

El camp de roselles, passada la primavera,

i en ple estiu

que s’esperà que l’anés a veure 

com tots els anys,

vestit per les ocasions especials

d’aquell vermell que només a mi m’agrada,

I el blau ben blau,

ben cert,

com la vida plantada al davant.

I el món pintat amb nous aires,

amb noves olors

barrejades en la memòria de totes elles.

El temps no es perd,

les nines de la infantesa 

masteguen els records

i els dies passen en silenci.

I la vida,

ben certa com el blau,

i el vermell, i el daurat també,

esclata 

i ensopega amb els grisos,

i s’aixeca de colors.

M’enamora la vida apresa en cada pigment

i en cada estació

a pesar dels anys que van succeïnt.